El present volum recull les conferències pronunciades per David Woodward, doctor i professor de geografia de la Universitat de Wisconsin-Madison, per Catherine Delano-Smith, investigadora del Institute of Historical Research i editora de la publicació Imago Mundi. The International Journal for the History of Cartography, i per Cordell D. K. Yee, doctor en literatura anglesa per la Universitat de Wisconsin-Madison i professor al St. John's College d'Annapolis-Maryland, amb motiu de la celebració de l'onzè curs sobre història de la cartografia dedicat a Plantejaments i objectius d'una història universal de la cartografia.

Els temes tractats són:

• Introducció / Introduction.
• Els mapes com a instruments / Maps as artifacts.
• Els mapes com a imatges / Maps as images.
• Els mapes com a documents i textos socials / Maps as documents and social texts.
• Conclusions: Punts de coincidència, punts de vista, objectius de futur / Conclusions: Points of correspondence, viewpoints, challenges for the future.

Aquesta obra és el resultat de reunir en un sol volum dos títols: Els cent primers mapes del Principat de Catalunya. Segles XVI-XIX (1966) i Els mapes antics de les terres catalanes. Des del segle XI (1967).

Aquest contingut s'ha ampliat amb quatre annexos publicats entre 1969 i 1975, amb l'actualització del tema de 1975 ençà, i amb una mostra de material referit al Rosselló i al País Valencià.

L'obra s'inicia amb uns textos introductoris. Un índex d'autors, una cronologia, una llista de referències bibliogràfiques i una taula d'abreviatures en faciliten la consulta. Al final s'hi reprodueixen sis mapes del fons de la Cartoteca de Catalunya.

Aquest llibre recull les conferències del segon curs sobre història de la cartografia, que forma part d'un cicle de sis seminaris de periodicitat anual. Està dedicat a la Cartografia de la Península Ibèrica i la seva extensió al continent americà i consta de tres parts:

• Les cartoteques a la Península Ibèrica. Funció i contingut. Estudi dels centres amb documentació cartogràfica i la seva localització geogràfica, per Montserrat Galera.
• Historia de la cartografía española, per Rodolfo Núñez de las Cuevas.
• Etapas de evoluçao da cartografia portuguesa (séculos XV a XIX), per Maria Fernanda Alegria i Joao Carlos Garcia.

El primer curs del cicle es va celebrar el mes de gener de 1990 i fou una Introducció general a la història de la cartografia (Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 1990, 137 pàgines).

La primera edició d'aquesta obra fou publicada l'any 1969 amb el títol Cartografia peninsular. Segles XI-XIX, per l'editorial Montblanc de Granollers. Constava de 566 citacions referides al tema del llibre. La present edició s'ha ampliat fins a 1.031 notícies. Aquest creixement és fruit de l'esperit de recerca constant que caracteritza el seu autor, Mn. Ignasi M. Colomer.

Com a complement del llibre hi figuren un índex d'autors, un índex cronològic, i una taula d'abreviatures per a facilitar-ne la seva consulta. Al final s'hi reprodueixen 18 mapes de la Península Ibèrica que pertanyen als fons de la Cartoteca de Catalunya.

Montserrat Galera i Monegal. Any 2008
Col·lecció Monografies

Descarregueu-vos la versió digital en PDF 

Anna M. Cassassas i M. Carme Montaner. Any 1992
Col·lecció Catàlegs de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Núm. 2

Descarregueu-vos la versió digital en PDF 

Aquesta fou una exposició sobre la gran aportació de les Disset Províncies dels Països Baixos a la cartografia dels segles XVI i XVII i la seva relació amb Espanya. Prenent com a eixos els noms i les figures de tres cartògrafs coneguts a bastament, G. Mercator (1512-1594), W. J. Blaeu (1571-1638) i J. Blaeu (1650-1712), s'il·lustra, amb prop de dues-centes peces, el progrés tècnic i els moments d'esplendor de la cartografia dels Països Baixos.

Aquesta fou una exposició sobre la gran aportació de les Disset Províncies dels Països Baixos a la cartografia dels segles XVI i XVII i la seva relació amb Espanya. Prenent com a eixos els noms i les figures de tres cartògrafs coneguts a bastament, G. Mercator (1512-1594), W. J. Blaeu (1571-1638) i J. Blaeu (1650-1712), s'il·lustra, amb prop de dues-centes peces, el progrés tècnic i els moments d'esplendor de la cartografia dels Països Baixos.

La Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles és una primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis (Manacor 1539/1540 - Palma 1616), que és la primera història del Regne de Mallorca (1595).

En aquest Llibre V, o Llibre que tracta de la Descripció particular de la illa de Mallorca e viles e altres coses en ella s'han seguides, es distingeixen quatre parts. La primera és una descripció geogràfica de l'illa; la segona una descripció mèdica; la tercera descriu el repartiment efectuat l'endemà de la conquesta catalana i la subsegüent colonització; i la quarta una descripció geogràfica de cadascun dels termes parroquials. Cada terme riberenc és acompanyat d'un mapa. La descripció comprèn les jurisdiccions senyorials, les afrontacions amb els termes veïns, els accidents del relleu, les produccions agràries, les esglésies i convents, les aigües de què disposa i altres singularitats.

L'edició ha anat a cura de Juli Moll (1947-2021), que n'ha fet la introducció i la transcripció del text a partir de la còpia manuscrita de Jordi Fortuny (mitjan segle XVII), que ha confrontat exhaustivament amb uns altres cinc manuscrits (dels segles XVIII i XIX) per a obtenir-ne l'apartat crític.

El llibre, coedició de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i la Universitat de València, és dotat d'un extens índex de noms propis, i s'integra dins la col·lecció Fonts Històriques Valencianes (núm. 60), i també en la secció Monuments d'Història de la Corona d'Aragó (V). Es distribueix amb un disquet adjunt que conté una ampliació de la introducció, l'edició anotada de l'arquetipus en ortografia normalitzada i cinc apèndixs.

El novembre de 2013, la Universitat de Piura (Perú) i l'ICC van publicar el llibre "Los ríos de la zona árida peruana", de Gonzalo de Reparaz. Es tracta de l'edició del treball d'investigació de Reparaz acabat el 1966. Aquesta obra ha estat fruit de l'encàrrec que va fer la Universitat del Perú a l'Institut.

Gonzalo de Reparaz (Sèvres 1901-Lima 1984) va ser un gran coneixedor dels problemes d'aridesa del Perú, va idear i crear l'Instituto de la Zona Árida Peruana, sota el finançament de la UNESCO, d'acord amb el govern del Perú. Va ser un apassionat pel sistema hídric peruà i va estudiar de manera sistemàtica els rius del seu vessant del Pacífic. Va recórrer totes les conques i fruit dels seus coneixements teòrics i dels treballs de camp, va descriure, fotografiar i cartografiar detalladament cada una de les conques, tot recopilant dades entre 1911 i 1965.

L'aspecte més conegut fins ara d'aquest període va ser, sense dubte, el descobriment del Cañón del Colca el 1955, un dels més profunds de la Terra. Aquesta troballa cal contextualitzar-la, precisament, com una part integrant d'aquest brillant treball portat a terme pel professor Reparaz.

El llibre s'acompanya per una sèrie de taules, de gràfics i de mapes que va elaborar en Reparaz per a l'estudi dels rius.