El pintor i dibuixant flamenc Antoon van den Wijngaerde, instal·lat a la cort de Felip II entre 1561 i 1571 –any de la seva mort a Madrid–, fou un personatge d’una notable categoria artística, qualitat que tingué com a immediata i positiva conseqüència una aportació documental de primer ordre en el camp de la topografia de les ciutats de la seva època i en certs esdeveniments bèl·lics dels quals en fou testimoni directe. Injustament poc conegut fins fa relativament pocs anys –pràcticament des de primeries del segle passat i encara de manera molt superficial– ha estat objecte de l’interès dels estudiosos de manera gradual i continuada en el darrer quart de l’esmentada centúria.
Aquest treball de caire monogràfic té com a objectiu presentar una recopilació de la seva opera omnia des de l’òptica bibliogràfica i documental. Després d’uns capítols de tipus general i informatiu dedicats al ressò bibliogràfic de l’artista, el llibre s’endinsa en un estudi sobre les dades conegudes de la seva vida i sobre la situació actual de la seva obra conservada –els dibuixos fets sobre paper—i també sobre la no conservada –les pintures que havien decorat les parets dels palaus reials d’El Alcázar i d’El Pardo i que sengles incendis destruïren–. A continuació es presenta un catàleg dels dibuixos que han arribat als nostres dies i que, per primera vegada, han estat catalogats en la seva totalitat, sempre treballant sobre el document original. Aquest recull ha fet necessària la consulta a dotze centres de deu països, i la catalogació ha donat lloc a 242 fitxes. Una reproducció en blanc i negre i en format reduït dels dibuixos acompanya cadascuna de les respectives descripcions bibliogràfiques i, en aquest sentit, l’ICGC vol agrair la col·laboració i les facilitats donades per les institucions que han fet possible la reproducció d’aquestes imatges. Finalment, una àmplia bibliografia clou el treball.
L’ICGC, com a mostra del seu interès per donar suport a la recerca cartogràfica històrica, va voler assumir la responsabilitat de patrocinar l’obra de Montserrat Galera, aleshores cap de la Cartoteca de Catalunya de l’Institut. L’estudi de la figura de l’artista flamenc Antoon van den Wijngaerde, que havia visitat i treballat en diversos països europeus i que havia treballat per a Felip II els darrers anys de la seva vida, deixant-ne una fidelíssima constància de les ciutats, n’era una bona ocasió.
Dins d’aquesta mateixa línia, l’ICGC va allotjar entre el 12/12/1995 i el 4/2/1996 l’exposició De Mercator a Blaeu. Espanya i l’Edat d’Or de la cartografia a les Disset Províncies dels Països Baixos, preparada i exhibida amb anterioritat a la seu de la Fundación Carlos de Amberes de Madrid amb motiu del quatre-cents aniversari de la desaparició d’un dels més grans cartògrafs de tots els temps i pare de la cartografia moderna, Gerard Mercator, que morí a Duisburg el 1594. L’esmentada Fundación –creada al mateix 1594 per Carlos de Amberes– es dedica actualment a donar a conèixer la cultura flamenca.
La nacionalitat de Van den Wijngaerde, el període en què treballà, les característiques de la Fundación Carlos de Amberes i la seva relació amb l’ICGC, suggeriren la idea d’una nova col·laboració entre ambdues institucions pel que pertoca a la publicació d’aquest treball, també en vista de la gran acceptació que tingué l’exposició mercatoriana esmentada. Així, i gràcies a la prestesa i amabilitat de la seva directora s’arribà a un acord institucional i el resultat en fou l’edició del llibre.
El fet de poder donar a la llum l’opera omnia coneguda d’un dels més prestigiosos dibuixants de ciutats del segle XVI cal emmarcar-lo, doncs, en la línia consignada de l’ICGC de valorar fins a quin punt és important donar suport a les aportacions cartogràfiques del passat, per elles mateixes i per la seva incidència en la cartografia, la que s’elabora en el present i la que es produirà en el futur.
Pròleg de Jaume Miranda i Canals, director de l’ICGC (1982-2017)