Nova edició del mapa "El Món", actualitzada a partir de les mateixes fonts de la primera edició (2010) i utilitzant-ne alguna d’addicional nova. El disseny manté les projeccions, l’estil gràfic i la composició dels elements.

Les 8.110 formes toponímiques en català provenen de la base de dades de noms de lloc de l’ICGC; en aquesta ocasió, l’exotoponímia és l’oficial revisada i aprovada per l’Institut d'Estudis Catalans (IEC). Els elements referents a la instal·lació humana (capitals i nuclis de població), els orònims terrestres i marítims i la toponímia marina hi tenen especial rellevància.

El planisferi s’ha realitzat a partir de la informació següent: model digital d’elevacions global SRTM i cobertes del sòl de l’USGS, la NASA i l’ESA. La representació és amb la projecció Robinson (pseudocilíndrica) i amb la projecció UPS (azimutal) per a les àrees polars a escala 1:35.000.000.

La llegenda està formada per un total de 51 elements agrupats en els temes següents: població i límits (10 elements), hidrografia (5), orografia (5), orografia submarina (2), altres (2 tipus de Patrimoni de la Humanitat), coberta terrestre (15 classes) i batimetria (12 intervals).