EL MAPA D'UNITATS DE PAISATGE

L'elaboració per part de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dels catàlegs de paisatge, definits per la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de l'any 2005 ha permès obtenir, per primera vegada, el mapa de les unitats de paisatge de Catalunya. Amb 134 paisatges, el mapa evidencia la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya, de les més elevades del continent europeu, i converteix el paisatge en un patrimoni de primer ordre a casa nostra.

Les unitats de paisatge

Els paisatges són dinàmics per naturalesa i aquest dinamisme va modelant-ne el caràcter però sense desfigurar-lo del tot, sinó mantenint al llarg del temps uns trets característics recognoscibles que li donen identitat i personalitat. Així, cadascun dels 134 paisatges identificats té un caràcter propi que el diferencia dels altres.

Una unitat de paisatge, doncs, és un territori caracteritzat per una combinació d'elements naturals, culturals i simbòlics, que li confereixen un caràcter diferenciat de la resta i que és reconegut com a tal per la població. Les unitats de paisatge donen tanta importància als elements dinàmics, perceptius i vivencials del paisatge com als més estàtics i materials a l'hora de definir-ne el caràcter. El fet que la definició de les unitats es basi en el seu caràcter i no únicament en la seva tipologia (avetosa, conreus de secà, bosc de ribera, etc.) fa que aquestes unitats presentin una certa heterogeneïtat interna, molt més apreciable a mesura que s'augmenta l'escala.

Variables i procediment per a delimitar les unitats de paisatge

Les unitats s'han obtingut mitjançant l'anàlisi i la interacció de molts factors, entre ells: el clima, la combinació de formes del relleu (muntanyes, valls, planes, etc.), la vegetació, els usos del sòl (cultius, zones urbanitzades, boscos de ribera, etc), l'organització de l'espai, el patrimoni, la mil·lenària activitat humana sobre el territori (camins, estructures paisatgístiques seculars i modernes, etc.), la percepció (textura, colors, formes, visibilitats, etc.) i les dinàmiques paisatgístiques existents. També s'han analitzat les relacions que s'estableixen entre la població i el seu paisatge i que difícilment es poden identificar amb la simple superposició de capes cartogràfiques (proximitat, vincles emocionals, sentiment de pertinença...).