Quan es produeix un sisme, el comportament del sòl pot ser molt diferent en funció de les característiques geomecàniques dels materials que el formen. En aquells casos en què el sòl està compost de materials tous i/o poc consolidats es poden produir amplificacions de les ones sísmiques, produint danys en edificis fins i tot en zones molts allunyades de l'epicentre. També s'han observat increments de l'amplitud i durada del moviment del sòl quan les ones sísmiques es propaguen per determinades geometries del subsol o en relleus topogràfics. A la majoria de terratrèmols destructius dels darrers anys (Michoacán 1985 -Mèxic-, Loma Prieta 1989 -Califòrnia, Estats Units-, Kobe 1995 -Japó-, Izmit 1999 -Turquia-, Aquila 2009 -Itàlia-, El Maule 2010 -Xile- i Tohoku 2011 -Japó-) s'ha pogut comprovar la importància de l'amplificació del moviment sísmic per causa dels efectes del sòl en la distribució dels danys. Cal tenir en compte aquests fenomen d'amplificació en la planificació territorial, en el disseny antisísmic d'estructures (normes de construcció sismoresistent) i també en l'avaluació de la seguretat sísmica d'edificis ja construïts.

El Mapa de mesozonació sísmica de Catalunya a escala 1:250.000 presenta l'amplificació sísmica en funció del terreny per a tot el territori.

La llegenda del mapa es basa en una classificació del terreny (d'A a E) inspirada en la normativa europea de construcció sismoresistent, anomenada Eurocodi 8 (CEN, 2004). La classificació dels sòls en la mesozonació sísmica de Catalunya té en compte la resistència del terreny superficial, el seu gruix i el contrast amb la resistència del terreny subjacent, factors que permeten estimar els efectes d'amplificació de les ones sísmiques. Al revers del mapa es descriu el seu procés de realització, amb indicacions de quines són les característiques mecàniques de cada classe de terreny i els diferents gruixos considerats. Es mostra també la caracterització de l'amplificació sísmica de cada classe de sòl, tant en termes de graus d'intensitat macrosísmica com d'espectres de resposta en acceleració utilitzats en el càlcul d'estructures.