Un dels objectius de la Mancomunitat de Catalunya va ser el coneixement del territori de Catalunya. L'impuls de la industrialització -amb projectes que anaven des dels Pirineus al Delta de l'Ebre- i l'ànsia de descobrir el país, que la Renaixença impulsà, ensopegaren amb la manca d'una cartografia de base científica i actualitzada.

D'aquí que, el 1914, la Diputació de Barcelona, en el marc de la Mancomunitat i amb la supervisió científica de l'Institut d'Estudis Catalans, organitzés un Servei Geogràfic i un Servei Geològic per a la publicació d'un mapa de Catalunya a escala 1:100.000 en les seves versions geogràfica, geològica i agronòmica. Una mapa que havia de tenir un doble ús: com a eina de treball i com a símbol de país.

La supressió de la Mancomunitat arribà quan la publicació del mapa tot just havia començat i només se n'havien publicat alguns fulls. Malgrat això, el projecte -la versió geogràfica però no les versions geològica i agronòmica- tingué continuïtat i es va mantenir viu durant l'etapa primoriverista, i experimentà posteriorment una nova embranzida en temps de la Generalitat republicana, però desaparegué sota la dictadura franquista. El mapa quedà inacabat i del total de 42 fulls de la sèrie, només se'n van acabar publicant 11 de la versió geogràfica i 5 de la versió geològica. Però, en canvi, el Servei Cartogràfic, passant per diverses etapes, ha continuat fins avui.

Aquest llibre commemora el centenari de l'inici dels serveis geogràfic i geològic de la Mancomunitat de Catalunya i explica com han arribat fins a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la institució hereva d'aquells serveis pioners.

Descarregueu-vos la versió digital en PDF